Juan Domínguez vol suspendre esdeveniments i crear un interval de temps en el qual integrar el seu passat en el seu futur. Aquesta obra és una formulació de les seves visions i el seu desig de trobar-se amb el desconegut a través del llenguatge. Domínguez no treballava tot sol des de feia 14 anys. Aleshores la coreografia del seu treball es proposava amb un text en targetes que el públic llegia. Ara parlarà de si mateix generant un autoretrat en el qual cita, en el mes ampli sentit de la paraula, alguns dels seus amics i a si mateix.
Concebut i interpretat per Juan Domínguez.