Felipe Wolokita: codirector, càmera i editor
Ofer Laszewicki: codirector, periodista i càmera auxiliar
Dani Rotstein: productor i personatge protagonista
Marta Hierro: periodista i guionista
Joan Bonet: mescla de so
Albert Andreu Sánchez: animació i grafisme
Catòlics de l'illa de Mallorca varen ser discriminats durant segles per l'ascendència jueva dels seus cognoms. No només suportaren l'estigma i la humiliació: també se'ls va privar dels seus drets ciutadans fonamentals.
Motivats per la reparació històrica i l'exploració de la seva identitat, alguns han retornat a la fe dels seus avantpassats, i la seva entrada a la directiva de la comunitat jueva local ha comportat un imprevist terratrèmol entre els seus integrants. Són els més indicats per a liderar el judaisme mallorquí malgrat que no traspassaran la renovada fe als seus descendents?
Quan la Inquisició impulsada pels Reis Catòlics va decretar l'expulsió dels jueus d'Espanya l'any 1492, a la mediterrània illa de Mallorca ja no en quedava oficialment cap. L'any 1435, varen ser batejats massivament a petició d'un rabí, per a intentar salvar la vida en un clima de creixent persecució. Però molts conversos –o criptojueus–, conservaren, d'amagat, la llei de Moisès. Així aguantaren fins al 1691, quan els "Autos de Fe" decretaren la seva crema col·lectiva davant les masses.
Els seus descendents, portadors de quinze cognoms durament estigmatitzats des de l'Església pel seu passat jueu, són els xuetes. Marginats i assenyalats, es varen veure obligats a casar-se entre les mateixes famílies durant segles: un escenari perfecte per a la transmissió de malalties hereditàries, com la "febre mediterrània". El trauma que patiren es mantingué silenciat per un estricte tabú social, fomentat fins i tot per ells mateixos, ja que desitjaven oblidar definitivament l'obscur passat.
Malgrat el profund rebuig, el llegat de la gastronomia jueva va absorbir-se al menjar popular mallorquí, i fins i tot es creu que productes reconeguts com l'ensaïmada tenen arrels judaiques. Els xuetes l'elaboraven amb saïm o sobrassada (els jueus no mengen porc), per a reivindicar el seu fervent catolicisme i evidenciar que havien deixat enrere els costums dels seus avantpassats.
Dani Rotstein, jueu nord-americà i productor de professió, aterrà a Mallorca i descobrí un interminable llegat escassament documentat i explicat. Fascinat per les seves contínues troballes, començà a oferir visites guiades pels carrerons del call jueu de Palma.
Rotstein entengué que la cosa no anava de llegendes del passat: és una història en constant desenvolupament. Conegué xuetes com l'escriptor Miquel Segura o el cuiner Toni Pinya, testimonis directes de l'estigmatització que emprengueren un complex camí de retorn a la fe jueva; o la jove historiadora Laura Miró, motivada per a recuperar la història per a transmetre-la a unes noves generacions que la desconeixen per complet.
A l'única sinagoga de l'illa, on ja existien discrepàncies pels distints graus d'observació religiosa, l'absència de rabí o la diversitat identitària dels seus integrants, l'arribada dels xuetes al lideratge comunitari obre nous dilemes i conflictes interns. Els seus descendents no són jueus segons l'halacà (llei religiosa), una carència fonamental per a la transmissió de la tradició; i n'hi ha que consideren la seva presència a primera fila com un acte d'exagerada visibilitat.
Aquest documental s'aproxima i debat qüestions fonamentals de la naturalesa humana com la memòria històrica; la identitat i el sentit de pertinença; el xoc generacional; i la preservació de la tradició.
Malgrat l'inqüestionable pes del passat, el documental explica la història i el present basant-se fonamentalment en relats en primera persona. Inclou fragments d'entrevistes i seguiments als protagonistes; escenes dinàmiques d'actes que varen transcórrer durant la Setmana de la Cultura Jueva de Palma; imatges aèries de dron que exploren des de les alçades la geografia illenca; i animacions que ajuden a entendre i visualitzar fets històrics, amb la voluntat d'aportar un toc modern i actualitzat al relat.
Idioma: català, castellà i anglès
Apta per a tots els públics