VUELO LUEGO EXISTO, de Diana Coca

El viatge de Diana Coca s’inicia quan comença a tenir ús de raó, quan de nina son pare li llegia per a dormir l’Odissea d’Homer. De llavors ençà, si alguna cosa defineix la vida i l’obra d’aquesta artista és la incansable recerca per a entendre la ment i el comportament dels humans. Després de llicenciar-se en Belles Arts en l’especialitat de Fotografia per la Universitat de Brighton; en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears, i d’obtenir un màster en Recerca de Dansa i Performance al Centre Nacional d’Arts de Mèxic, tot d’una troba en el seu propi cos el material que li dona tota la independència necessària per a l’exploració i l’anàlisi; en l’acció, troba la manera de crear una realitat objectiva i, en la fotografia, la de captar l’energia que no es mostra a l’ull nu.

Considerant, com deia Sartre, que les accions són l’única cosa que es pot entendre com a veritablement real en aquesta vida, Diana posa en marxa el mecanisme de creació de les diferents realitats que ella percep. I vola. Vola emprant el cos com a gestor d’aquesta acció. Fa servir el seu cos com a catalitzador d’energies i, la improvisació, com a vehicle del tràngol que suposa tota creació. Diana es veu forta com una roca, i mòrbida com una esponja. Absorbeix i canalitza conceptes i energies per a expulsar conclusions i veritats evidents a tots, les quals, malgrat tot, el nostre cervell tendeix a no veure.

Seguint Donna Haraway, Diana Coca qüestiona la centralitat de l’ull en la cultura occidental patriarcal, intervenint l’espai públic com un espai artístic més, afectant-lo i deixant-se afectar, embriagant-se a través dels sentits: escoltar, ensumar, assaborir, tocar i veure. Com una xamana visionària, ens obre els ulls al món que no se’ns mostra en condicions normals de ceguesa social.

Atès que l’acció du intrínsecament el temps i l’espai, la fotografia és l’eina perfecta mitjançant la qual l’artista captura el que està en trànsit. Atrapa moments que es presenten com a espurnes de lucidesa. Les fotografies de Diana Coca són una vegada més la prova que, com Carolee Schneemann deia, si la llum és energia i la fotografia capta la llum, la fotografia capta l’energia de les accions, i indaga en sensacions, emocions, i en el seu significat, amb tot el que això suposa.


Web Diana Coca