Centenari del Naixement de Pasolini
Qualsevol motiu és bo per a veure o tornar a veure l’obra de Pier Paolo Pasolini. L’Ajuntament de Palma i la Universitat de les Illes Balears pensam que celebrar el centenari del seu naixement és una ocasió perfecta per a dedicar un cicle a aquest director italià. N’hem triat tres pel·lícules ben diferents: la primera, Comizi d’amore (1964), és un documental que sorgí de les entrevistes que Pasolini i el productor Alfredo Bini feren quan cercaven actors per a Il vangelo secondo Matteo (1964), seguint els postulats neorealistes que reivindicaven el cinema sense actors professionals. Durant aquest treball de camp, Pasolini va posar en pràctica la seva obsessió: conèixer les opinions dels italians sobre la sexualitat, l’amor, les relacions, i veure com la moral del seu país havia canviat els darrers anys. El filòsof Monserrat Alcaraz presentarà la pel·lícula.
El professor i crític literari Josep Maria Nadal Suau serà l’encarregat de presentar Uccellacci e uccellini (1966), film que suposa un punt d’inflexió en la trajectòria de Pasolini. El director pretén que el públic reflexioni, de la mà del còmic Totò, sobre la crítica social amb el to surrealista que planteja el film. Després d’Il vangelo secondo Matteo, a la qual ens hem referit abans, Uccellacci e uccellini palesa una crisi personal, un estat de confusió que té a veure amb la crisi marxista que experimenta el director i poeta italià en aquests anys i que a la pel·lícula encarna l’insòlit personatge del corb.
Tancarà el cicle la darrera pel·lícula de Pasolini, la polèmica Salò o le 120 giornate di Sodoma (1976), presentada per Josep Carles Romaguera, professor i crític de cinema. Tot i que ha esdevingut famosa per escenes difícils de veure en pantalla gran, Salò constitueix un assaig sobre la societat italiana, la qual, segons Pasolini, derivava cap al somnambulisme totalitarista que havia caracteritzat el feixisme. Per a Pasolini, el nou feixisme és el consumisme i els seus nous productes manufacturats, una generació de joves despolititzada, sense ideologia ni moral. Pasolini morí poc després de l’estrena d’aquest film, que constitueix una crítica al neocapitalisme, el nou poder del segle XX.