El darrer any per a Núria Graham ha significat el canvi de “veu prometedora” a “incontestable realitat”.
La publicació del seu disc de debut, Bird Eyes, ha provocat una gran gira per diferents països, com el nostre, Anglaterra i Portugal. A Holanda va acompanyar St. Vincent i Unknown Mortal Orchestra a les seves gires, on deixà clar que no necessitava la seva joventut per a ser notícia o com a suport per a presentar la seva obra.
Núria sona més immediata i fresca a In The Cave, un treball on és acompanyada d’una banda altament eficient configurada per Aleix Bou i Jordi Casadesús; hi sona greixada i amb moltes hores de vol. Això es percep clarament en les seves cançons com “Collage” o “I’ll Be There”, més guitarreres i arriscades en els arranjaments que els temes de Bird Eyes, més crus però amb el mateix nivell de complexitat pel que fa a l’aspecte instrumental, la qual cosa també desprèn la delicada Miànigues, el moment més reposat del disc.
Per a culminar, In The Cave inclou una versió que ha sonat bastant als seus concerts en directe durant els darrers mesos, Toxic, de Britney Spears, transformada en alguna cosa semblant a un viatge al Seatlle dels anys 90, en un valent i agosarat apropament a un hit del pop comercial més recent.
El