Les polítiques del tacte
Ens interessa investigar el significat del tacte, especialment en el context actual, on tot el que està relacionat amb el contacte físic i la pell s’ha convertit en objecte de por i desconfiança. A la nostra pràctica percebem que és precisament la qualitat relacional i temporal inherent al tacte la que permet una desterritorialització de les concepcions preexistents del cos, siguin biològiques, de gènere o polítiques, connectant-nos a un continu temps-espai en constant evolució, on el cos es revela com un esdeveniment, afectat i construït a través de les seves relacions més que com objecte aïllat classificable i definible i, per tant, controlable.
Treballarem, des de la comprensió del consentiment com procés dinàmic de comunicació, en exercicis d’integració i desintegració grupal, de desestructuració i desorientació de l’esquema ment/cos, d’actituds corporals i/o mentals com la passivitat, la disponibilitat, la comunicació, el lliurament i la resistència, posant l’enfocament en l’experiència directa del cos, allunyant-nos d’identitats fixes i de processos tancats. Proposam un viatge sense destí ni retorns, on apareixen noves línies d’investigació a través d’una recerca contínua que pren com a punt de partida l’axioma de Spinoza “no sabem què pot un cos”.