NOSTÀLGIA DE FUTUR

Quan el 1976 Josep Renau apel·lava a una "nostàlgia de futur" invocava un passat anterior a la Dictadura en què era possible imaginar un demà. Pensada com a projecció d'una experiència inexistent, com a construcció ideal del passat i fundadora d'un imaginari o una narrativa oficial, la nostàlgia col·lectiva obvia els relats heterodoxos i una responsabilitat amb el nostre propi present. Però Walter Benjamin va identificar una altra classe de nostàlgia: la que evoca una promesa incomplerta. Ara bé, la cultura contemporània ha demostrat la seva capacitat per a combinar ruïna i futur partint d'una altra idea de Walter Benjamin: mentre el vent del progrés ens arrossega cap al futur, creix davant nosaltres un cúmul de ruïnes. Són nombrosos els diagnòstics que apunten a una reaparició del ruïnós associat a allò que Rem Koolhas va anomenar "espai fems". L'àmbit de la Mediterrània, amb els diferents graus d'industrialització, descolonització i terciarització, ha experimentat una radical transformació a conseqüència de les agendes turístiques. L'urbanisme de les ciutats mediterrànies ha esdevingut un arxipèlag trossejat de no-llocs que, com bé va apuntar Marc Augé, es defineixen precisament com a llocs sense nostàlgia.

La voluntat de considerar aquestes problemàtiques a l'interior d'un relat comú al voltant de les l'experiència de l'artista Ro Caminal amb diversos projectes a Alexandria, Algèria, Malta, Tarragona i Barcelona. A través d'una àmplia varietat de formats que inclou escultura, instal·lació, fotografia i producció audiovisual, i des de la hibridació entre les arts i les ciències socials, Ro Caminal explora la possibilitat de llocs intersticials interessant-se per problemàtiques urbanes, història colonial, gènere i imaginaris al voltant de la construcció de l'altre. Al seu torn, Diana Padró ha desenvolupat investigacions i projectes centrats al voltant de la cartografia en l'art contemporani, la geoestètica i les pràctiques artístiques que operen en l'espai públic.

Nostàlgia de futur és un projecte comissarial de Diana Padrón, guanyador de la crida de projectes de comissariat 2021 del Casal Solleric que es materialitza a través d'una exposició composta per dues instal·lacions de l'artista Ro Caminal, així com un seguit d'activitats públiques postcovid, la primera de les quals és plantejada per a tenir una primera presa de contacte amb el context a través d'un recorregut participatiu per la ciutat de Palma, duita a terme el passat 26 d'abril; una xerrada amb el geògraf Ivan Murray al pati del Casal Solleric, prevista per al juny, i una conferència en línia de l'investigador en art i arxiu Jorge Blasco el mes de juliol. Per al tancament de l'exposició es presentarà una publicació dissenyada per Balbina Sardà, que inclourà documentació de les obres de Ro Caminal, així com un text de la comissària i d'Ivan Murray.